D’aquí poc més de dos mesos es complirà un any de la
desaparició del Diari de Vilanova.
Joan Soler
El diari més antic que quedava en actiu a Catalunya veia
el mes de maig passat com els quioscos de tot el territori del Penedès es
quedaven sense una portada. Sens dubte els més damnats en van ser els
vilanovins, que no només perdien un mitjà de comunicació local, sinó que perdien
el que havia estat el referent cultural de la ciutat els últims 168 anys.
Amb una de les hemeroteques més extenses de tot l’estat, imprescindible
per a l’estudi de la història contemporània de la vila i havent estat referent
de la premsa en català, el Diari de Vilanova tancà les seves portes l’any
passat degut a problemes econòmics.
Els problemes comencen al 2008, com expliquen els ex-treballadors del DV a Eix Diari,
quan les pèrdues econòmiques porten l’empresa a patir els efectes d’un concurs
de creditors i dos EROs de reducció de jornada. Un altre concurs de creditors
portà a la venda del rotatiu a Edicions Comarca 17 l’any 2015. Al 2017 eren
acomiadats 10 treballadors i el diari canviava de nom per l’embargament de la
marca degut als seus deutes amb hisenda, i sortia als quioscos amb una nova
capçalera amb la marca DV. Finalment
la inviabilitat econòmica del mitjà provocava el seu tancament al maig de 2018
i l’acomiadament dels últims 10 treballadors que hi restaven.
 |
| Tweet de Pau Ortiz de Urbina mostrant les faltes d'ortografia. |
Sorprenentment, al cap de dues setmanes del tancament del DV, sortia als quioscos vilanovins una
nova portada sota la marca DV: El Diari de la Ciutat, plagat d’errors
gramaticals i de dubtosa qualitat informativa. A la portada hi figurava que era
el Número 1 i no comptava amb la
feina de cap dels antics treballadors del diari, així que no es pot parlar de
Diari de Vilanova, sinó d’un setmanari nou que poc després, al juliol, també
moriria.
El govern local de Neus Lloveras (PDeCAT) va mostrar la seva preocupació davant la desaparició del mitjà de comunicació local més
important de la vila i per la pèrdua del seu lloc de treball dels empleats del
Diari i va posar de manifest que l’ajuntament
tractaria dins les seves possibilitats les noves propostes comunicatives que podessin
sorgir per a omplir el buit que el Diari
de Vilanova deixava a la vila. Les reaccions de la població encara es fan
patents a dia d’avui, i aquest carnaval no han estat poques les entitats que l’han
reivindicat dins el marc satíric que caracteritza aquesta festivitat.
El Diari de Vilanova
tenia una difusió que superava els 7.000 exemplars cada divendres a més de
la seva versió digital, i comptava amb 32 treballadors abans de la crisi
econòmica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada